Tot passa quan sembla que no passa res

DESPRÉS DE LA PLUJA

Maria Fernanda Caicedo Toro

Obra escrita per Sergi Belbel l’any 1993, és considerada una de les seves obres més importants després de l’èxit de Carícies en 1992 i també la seva obra més representada a tot arreu. Va ésser guardonada amb diversos premis: el de la Crítica Serra d'Or de teatre i Nacional de Literatura Catalana de teatre, ambdós l'any 1995; a França va guanyar el Premi Molière a la millor comèdia de la temporada; i el Premi Max de les Arts escèniques per aquesta obra en la categoria de Premi Max a l'Espectacle d'Arts Escèniques amb Major Presència Internacional l’any 2002.

A l’entrevista feta a l’autor pel nostre company David Oliver Ramon, ell va explicar el tema central de cadascuna de les seves obres, entre elles Després de la pluja, segons el mateix Sergi Belbel “A partir de la prohibició de fumar, intento retratar el món de l'empresa i les relacions de poder en un món estressat i estressant.”

Tot ocorre en el transcurs de tres dies, al terrat d’un edifici de quaranta-nou pisos d’una cuitat que du dos anys en sequera, és a dir sense ploure. En el qual, tots el que pugen a fumar o fan d'amagat, ja que l’empresa els ha prohibit fumar i tot el que puja pot ser sancionat tres mesos sense sou.

A mesura que els treballadors pugen a fumar i es van coneixement els uns amb els altres, es donen a conèixer com personatges amb conflictes, soletats, angoixes relacionades amb el món de l’empresa. Encara que a primera vista pareix que només es reuneixen a fumar, succeeix de tot, poc a poc es descobreixen i produeixen desgràcies dels i per als personatges, els secrets més íntims; es produeix un accident d’helicòpter en el qual moren cent-trenta-set persones, hi ha un suïcidi, maten i violen a una dona, una dona estèril troba a l’únic home que la pot fecundar... I amb l’arribada de la pluja tot s’arregla, torna a la normalitat.

Una característica de Sergi Belbel, que es pot apreciar en aquesta obra, és l’absència d’un protagonista central, no el trobem, tots el personatges en qualque moment tenen el seu paper protagonista, per dir-ho d'alguna manera. A cada un dels dotze actes que presenta l’obra, hi ha uns personatges que assumeixen el protagonisme durant l’acte. Altre tret és l’absència d’un heroi, encara que un dels treballadors intenta evitar el suïcidi, no se'l tracta com a cap heroi.

La professora Sharon G. Feldman, professora actual de la universitat de Richmond, té un cert interès pel teatre català i la seva evolució, a partir del qual ha fet diverses publicacions interessant-se per dramaturgs catalans, entre els quals inclou treballs sobre Sergi Belbel a les seves publicacions Dos conversaciones con Sergi Belbel: “ Que me gusten la Fura dels Baus y Molière no es una contradicción i “ In the eye of the storm”.

A les obres de Sergi Belbel sovint apreciam silencis, pauses i buits i Després de la pluja no és l’excepció, on el mateix autor descriu l’espai on transcorre com un espai metafòric. El terrat del gratacel solament té el cel, i damunt no plou, i hi és a un espai exterior que de sobte esdevé un buit interior. “És l’espai del que més content estic – explica Sergi-. El món de l’empresa a la vegada és el món quotidià.” ^[1]

Els personatges belbelians són sovint éssers solitaris, genèrics i anònims que es troben com a víctimes, llençats a un espai quotidià que no és amè. Habiten un paisatge de paradoxes, d’ombres grises en lloc de blanques i negres: urbanisme i consumisme, opulència i prostitució, cosmopolitisme i corrupció, malaltia i decadència, ambigüitat moral i violència brutal. Allí cadascú intenta dialogar amb l’altre però no arriba comunicar-se, i de vegades acaba llançant un crit al buit. Aquest món, fabricat a base de desitjos i imatges que substitueixen les veritats empíriques, pareix projectar el somni d’una realitat contemporània i inclòs es presenta com el nostre futur. ^[2]

Fototgrama de l'adaptació en telefilm que Agustí Villaronga fa fer d el'obra.

Al 2007 es fa una adaptació audiovisual, una tvmovie de Després de la pluja, dirigida per Agustí Villaronga, on és fidel a l'esperit de l'obra però no, o molt poc, al text teatral original.

En una de les crítiques a aquesta obra, feta per Eduardo Haro Tecglen, destaca un tret característic que té Sergi Belbel i és que en el temps en que suposadament no passa res en realitat passa de tot, això és apreciable a diverses obres seves, altra cosa a destacar és el respecte que té per la teatralitat més que per la trama per ser dramaturg.

També destaca el símbol de la pluja com mitjà per a resoldre els problemes ja que en tota la trama hi ha una sequera que finalitza amb la pluja. Segons Eduardo Haro, el repartiment ha estat assignat més pel nom dels actors que per la representació en sí mateixa.

Fragment de l’obra rellevant a partir del qual es va fer la interpretació dels temes i dels trets de Sergi Belbel, i més per gust personal, al nostre grup, a cadascú dels integrants s’ha assignat una obra per realitzar el treball individual i perquè també es puguin tractar la majoria d’obres de l’autor con tal de donar-lo a conèixer.

El Cap Administratiu encén els dos cigarrets i en passa un al Programador Informàtic.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Gràcies. Quant et dec?

CAP ADMINISTRATIU: Cent.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Té.

CAP ADMINISTRATIU: Gràcies.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Sí que és cara aquesta marca.

CAP ADMINISTRATIU: Han pujat.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Sí, ja ho sé.

CAP ADMINISTRATIU: I ara, tranquil, tenim temps.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Sí?

CAP ADMINISTRATIU: Sí. Oh, quin plaer.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Sí. I dius que no som els únics?, que més gent de l’Empresa ve aquí per fumar?

CAP ADMINISTRATIU: Sí. Alguns.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Qui?

CAP ADMINISTRATIU: Els fumadors ocults.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Un o dos, a part de nosaltres, vaja.

CAP ADMINISTRATIU: Potser més, potser més.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Em pensava que jo era l’únic que enganyava l’Empresa. Em va costar tant mentir en les proves de selecció de personal. Mmm...m’encanta fumar, escolta, no puc evitar-ho... Vull dir mentir... des d’un punt de vista moral, és clar. Molt, sí. Em va costar molt.

CAP ADMINISTRATIU (sense pausa): La meva dona i jo ens divorciem.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Ah, sí?

CAP ADMINISTRATIU: Sí.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Així deixareu de barallar-vos.

CAP ADMINISTRATIU: Per això ens divorciem.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: És clar.

Pausa.

CAP ADMINISTRATIU: No sabem què fer amb la criatura.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: La vols tu?

CAP ADMINISTRATIU: Sí.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Vull dir si la vols amb tu.

CAP ADMINISTRATIU: Sí, sí.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Vull dir la seva custòdia.

CAP ADMINISTRATIU: Sí. Sé que serà difícil.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: La vol ella?

CAP ADMINISTRATIU: Em penso que sí.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Ja l’hi heu dit?

CAP ADMINISTRATIU: El què?

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: A la criatura.

CAP ADMINISTRATIU: Què.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Que us...divorcieu (quina paraula més lletja).

CAP ADMINISTRATIU: Sí.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: I què va dir?

CAP ADMINISTRATIU: Res. No va dir res. Que s’ho veia venir.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Ah.

CAP ADMINISTRATIU: Eh?

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Res.

CAP ADMINISTRATIU: Què vol dir “res”?

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Res, no deia res.

CAP ADMINISTRATIU: Sí, no va dir res.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Eh?

CAP ADMINISTRATIU: La criatura.

PROGRAMADOR INFORMÀTIC: Ah.

CAP ADMINISTRATIU: Sí.

Pausa.

(Edicions 62, col·lecció El Galliner, nº 181. Barcelona, 2001. pp-31-33)

^Notes::

^[1] interpretació de l’espai de Després de la pluja per Sergi Belbel a la publicació de Sharon G. Feldman a Dos conversaciones con Sergi Belbel: “ Que me gusten la Fura dels Baus y Molière no es una contradicción”.

^[2] Descripció dels personatges belbelians per Sharon G. Feldman de la universitat de Kansas, a Dos conversaciones con Sergi Belbel: “ Que me gusten la Fura dels Baus y Molière no es una contradicción